Història

El terme de Collsuspina és ric en troballes arqueològiques i restes de tombes i d'habitatges que revelen que ja era poblat a l'època neolítica. S'han excavat antigues tombes prop de l'Espina i una cova habitada sota la població, a l'hort del Paleta, que ha donat lloc a interessants troballes arqueològiques, algunes exposades al Museu Episcopal de Vic.

La importància del terme com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana de l'època proconsular documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050.

El nom li ve del mas de l’Espina, antics propietaris de bona part de la contrada. El poblet va formar-se al peu del collet de la pollosa en un indret planer i suau, habitat de de mil·lenis, com ho han revelat vàries troballes arqueològiques fetes al peu mateix de la població i pels voltants.

El terme de Collsuspina es va formar de la fusió de dos antics trossos dels vells termes i parròquies osonenques de Tona i de Balenyà. Ambdós termes tenien com a límit l'antic camí ral que va donar origen al poble i coincidien al mig del poble actual, on un pou i una creu que es troben encara al mig del carrer principal de la població limiten aquesta situació.

El sector tonenc, que va de la població a l'extrem nord del terme, era centrat per l'antiga parròquia i després sufragània tradicional de Tona anomenada Sant Cugat de Gavadons, que té la seva església dalt de la serra, prop dels masos Bellver i Miravalls.

El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Aquest edifici va ser aixecat per Salvi Pedrós al 1550 just a la partició dels dos termes, a la part de Balenyà. Al voltant de Can Xarina es van fer quatre o cinc casetes més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.

El petit nucli de Collsuspina va mantenir-se amb unes deu o dotze famílies tot el segle XVII. Consta que es feien cases noves entre el 1648 i el 1680, algunes d'aquestes ja a la part de Tona. Veïna de Can Xarina, al 1680 Francesc Montpart va crear una altra gran casa que també va ser hostal durant un parell de segles.

En l'aspecte religiós, la divisió d'ambdós sectors de terme es va mantenir fins el 1827, data en la qual un sol capellà tenia cura de les esglésies de Sant Cugat de Gavadons i Santa Maria dels Socors.

El 1855 es va decidir fusionar tot el terme, que des del principi del segle XVIII ja formava una sola entitat civil annexa a Tona, però aquesta no funcionà jurídicament fins el 1878, i encara el seu sacerdot no es pogué anomenar en plenitud rector fins el 1893, en que el rector de Balenyà féu renúncia escrita de tots els seus antics drets sobre la capella de Santa Maria dels Socors, que per estar a dins de la població fou la seu de la nova parròquia.

Els únics censos antics del terme són religiosos i són del 1686, en què es diu que el terme tenia 23 famílies. Pels noms dels caps dels masos que dóna l'escrit del 1553, s'ha pogut calcular que en aquell any, hi convivien 11 famílies.

Al 1782, segons els documents, es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1841, quan ja formava municipi independent, ja que es va fer la separació dels termes municipals de Tona i de Collsuspina, la població era de 64 famílies i el 1860, al moment de màxim esplendor, hi vivien 454 habitants, és a dir, més del doble des del 1830. Actualment (2008) el cens és de 344 habitants.

Tornant al passat, al moment d'inici de la Història Contemporània particular de Collsuspina, es va travessar la Guerra Civil 1936-39, amagant quintos, raó per la qual el batlle de l'època, el senyor Freixanet, va ser empresonat per ocultar-los i no deixar mai que s'emportessin a ningú, fos del bàndol que fos, demostrant gran imparcialitat i justícia.

Abandonada la dècada dels 1940, als 1950 el poble assisteix a la Crisi de la Mecanització, que implantà maquinària, fent innecessària molta mà d'obra que es veu obligada o estimulada a marxar del poble. Els següents anys 60 van comportar el Desenvolupament Industrial, que també va actuar com a element o factor d'atracció a l'emigració.