Presentació

El terme de Collsuspina, de 14,86 km² ubicat a la comarca del Moianès. S'estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic; limita al nord amb el municipi de Muntanyola, al nord-est i l'est amb Tona, a l'est i el sud-est amb el municipi de Balenyà, al sud amb Castellcir i a l'oest amb el municipi de Moià.

Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari. El port o coll de la Pollosa (920 metres) és l'únic pas entre el Moianès i Osona que sobrepassa els mil metres en la petita serralada de la part nord i que va de la Caseta de Vilafort a Sant Cugat de Gavadons (1043 metres a Sant Cugat de Gavadons, 1061 metres al puig de l'Oller); té una cota mínima de 800 metres en el torrent de Santa Coloma, sota el Puig-antic.

Per la seva altitud i la pluviositat més alta que a la resta del Moianès, és un terme força ric en aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. El terme és solcat per petits torrents, com el d'Armadans o d'en Picanyol, de la Griolera o de les Umbertes, i de Santa Coloma o de Fontscalents, que vessen les aigües a la riera de Marfà o Golarda.

A les terres de Collsuspina hi predomina un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. El terme comprèn el nucli antic i els barris del Picanyol i les Casetes així com una vintena de Masos.

Collsuspina, origen de tres rius

Dins del municipi de Collsuspina, a prop de Sant Cugat de Gavadons, hi ha un vèrtex hidrogràfic en el que convergeixen les conques dels rius Ter, Besòs i Llobregat. Aquest punt és a llevant de la cruïlla dels camins de Can Bellver, de Can Regàs i de Fontanelles, en el segon turonet: el que és una mica més gran i una mica més alt. Vegeu mapa a la secció de mapes d’aquesta web.

Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besòs, quan és infant, es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran el Congost.

Per això, les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del nostre poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l’Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.