Vingut d'Orient per un instant

Parlar de la Nit de Reis, és parlar de la festa gran, anhelada i esperada sobre tot per als més innocents, encara que també per la majoria dels ja no tan innocents.

És una nit especial, diferent de les de la resta de l’any ja que, en mentre els menuts només desitgen veure els Reis, els “Reis” només pateixen perquè no siguin descoberts. També és una nit en què els infants esperen trobar sota l’arbre tot allò que han demanat i els “Reis” esperen que els xics no trobin a faltar tot allò que no se’ls hi ha pogut posar; aquesta, sovint, és la nit en què la quitxalla menys dorm de tot l’any, com als Reis els passa durant totes les nits de l’any, però aquesta nit coincideixen en un fet... que és en què la felicitat es pot agafar a grapats en l’ambient.

Per als no tan joves de les famílies, que som els que amb més desig volem que els menuts gaudeixin i passin una nit d’allò més màgica que de ben segur trigaran mesos a oblidar, per a tots aquests que procurem que la màgia no es perdi, la Nit de Reis té quelcom que ens recorda i ens traspassa als nostres temps de la infantesa i permet retrobar-nos per uns instants davant d’aquella innocència ja perduda fa alguns anys, no absent d’alegria i, també, perquè no, d’un xic de decepció al no ser sempre corresposta als desitjos d’aleshores. Llavors era plena d’il·lusió ja que ens pensàvem que serien satisfetes totes les nostres peticions.

Altrament, aquí en el nostre poble, hem de pensar i agrair als que fan possible que es compleixi part d’aquesta il·lusió, d’aquesta festa, veure una cavalcada modesta però que iguala en sentiments la més ufana i ostentosa que es pugui fer arreu del món. No és el que es veu, sinó allò que se sent, és aquest esforç de molts la veritable essència d’aquesta festassa de pocs mitjans econòmics, però generosa i voluntariosa amb esforços de la gent del poble: tots hi contribuïm malgrat que el temps no ens va acompanyar. Però, tot i així, no hi va faltar ningú.

Tot era al seu lloc. Ttothom feia el seu personatge, i la quitxalla, els veritables

protagonistes, aquests no fallen ni fallaran mai. És un esdeveniment que no pertorba, tant si ets creient com si no. Tothom vol veure passar la cavalcada reial, tothom és espectador menys els Reis i el seus patges tot ben acompanyats pels timbalers.

Des de la meva privilegiada talaia, t’adonaves de la perplexitat que deixa sobre els més innocents aquesta rua procedent d’Orient; és la seva cara que és reflex de l’ànima i més en un moment com la nit del 5 de gener, és l’expressió d’alegria i una mica de nerviosisme pel que passarà. És la mirada impertorbable i il·luminada. Tots estan a l’aguait. Et sens tan agraït com ells sorpresos. És un bon paper, un bon personatge, en definitiva, un bon regal i et fa sentir sobradament recompensat. Són moltes les sensacions i emocions pels Tres Reis Mags, vols ser afable, plaent i alhora no espantar.

És una nit molt especial com no n’hi ha cap la resta de l’any. Esdevé un dia en què se t’obren les portes del poble, ja que s’arriba a l'Ajuntament, et rep el Batlle, tot seguit a l’església i et rep el Mossèn, continuem cap al Local i et reben petits i grans, i per acabar de casa en casa d’aquests innocents a portar-los els regals, s’obren tantes portes com cors. Tot passa en com si durés només un instant... és per això que no pot demanar més un aprenent de “Rei d’Orient”.

Modest Purtí Calafell