Instagram
Una bona part del territori de Collsuspina formarà part del PEIN
Divendres, 2 d’abril de 2010
PEIN és el Pla d'Espais d'Interès Natural.
Després dels primers estudis tècnics, es va detectar que els valors naturals d’interès anaven més enllà del PEIN que tenim actualment al Moianès (unes 2000 ha aprox.). Durant el darrer trimestre del 2008 i el primer del 2009 es va presentar a tots els municipis implicats la nova proposta de més de 10000 ha., on Collsuspina tindrà més de 800 ha dins el PEIN.
Durant el període d’informació pública l’Ajuntament ha fet una al·legació demanant la inclusió del Bosc de Casanova que en la proposta formulada per la Direcció General de Medi Natural no passava a formar-hi part.
L’al·legació fa referència que el bosc de Casanova constitueix tot un valor paisatgístic i natural pel nostre municipi. Gràcies al treball i l’esforç de totes les generacions propietàries de la finca Casanova des del segle XII, el bosc ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat, tot deixant testimoni de la gran roureda que fa segles cobria la zona. Gràcies a l’esforç, el treball i l’estima que ha dedicat aquesta família a mantenir el bosc, a dia d’avui tots els veïns podem gaudir d’aquest espai singular a la nostra comarca.
Sense cap mena de dubte, el bosc de Casanova és un espai natural únic, amb uns valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius dignes d’inclusió com a espai d’interès natural per tal d’assegurar-ne i facilitar-ne la conservació, així com assegurar-ne la viabilitat ecològica.
La delimitació que es presenta a exposició pública és la següent:
Municipi PEIN (ha) Ampliació (ha) Total (ha)
Avinyó 9,18 9,18
Castellcir 144,47 713,65 858,12
Castellterçol 273,97 273,97
Collsuspina 820,55 820,55
L’Estany 155,73 680,30 836,03
Moià 1131,09 4188,07 5319,16
Muntanyola 1108,83 1108,83
Santa Maria d’Oló 336,40 1063,83 1400,23
Total 2050,84 8575,23 10626,07
Quins valors naturals s’han trobat perquè tant Collsuspina com els pobles veïns sigui espai natural protegit?
La flora i la vegetació tenen l’interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es complementa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica.
També és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells cal destacar les diverses àrees d’interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d’una àrea de campeig de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).
També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus), el barb cua-roig (Barbus haasi) i, pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta.
Amb aquesa ampliació també s’incorporen diversos espais d’interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l’aflorament salí pròxim a Santa Maria d’Oló.
Per més informació consulteu a http://mediambient.gencat.cat/
Darrera actualització: 7.09.2011 | 07:13
Després dels primers estudis tècnics, es va detectar que els valors naturals d’interès anaven més enllà del PEIN que tenim actualment al Moianès (unes 2000 ha aprox.). Durant el darrer trimestre del 2008 i el primer del 2009 es va presentar a tots els municipis implicats la nova proposta de més de 10000 ha., on Collsuspina tindrà més de 800 ha dins el PEIN.
Durant el període d’informació pública l’Ajuntament ha fet una al·legació demanant la inclusió del Bosc de Casanova que en la proposta formulada per la Direcció General de Medi Natural no passava a formar-hi part.
L’al·legació fa referència que el bosc de Casanova constitueix tot un valor paisatgístic i natural pel nostre municipi. Gràcies al treball i l’esforç de totes les generacions propietàries de la finca Casanova des del segle XII, el bosc ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat, tot deixant testimoni de la gran roureda que fa segles cobria la zona. Gràcies a l’esforç, el treball i l’estima que ha dedicat aquesta família a mantenir el bosc, a dia d’avui tots els veïns podem gaudir d’aquest espai singular a la nostra comarca.
Sense cap mena de dubte, el bosc de Casanova és un espai natural únic, amb uns valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius dignes d’inclusió com a espai d’interès natural per tal d’assegurar-ne i facilitar-ne la conservació, així com assegurar-ne la viabilitat ecològica.
La delimitació que es presenta a exposició pública és la següent:
Municipi PEIN (ha) Ampliació (ha) Total (ha)
Avinyó 9,18 9,18
Castellcir 144,47 713,65 858,12
Castellterçol 273,97 273,97
Collsuspina 820,55 820,55
L’Estany 155,73 680,30 836,03
Moià 1131,09 4188,07 5319,16
Muntanyola 1108,83 1108,83
Santa Maria d’Oló 336,40 1063,83 1400,23
Total 2050,84 8575,23 10626,07
Quins valors naturals s’han trobat perquè tant Collsuspina com els pobles veïns sigui espai natural protegit?
La flora i la vegetació tenen l’interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es complementa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica.
També és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells cal destacar les diverses àrees d’interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d’una àrea de campeig de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).
També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus), el barb cua-roig (Barbus haasi) i, pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta.
Amb aquesa ampliació també s’incorporen diversos espais d’interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l’aflorament salí pròxim a Santa Maria d’Oló.
Per més informació consulteu a http://mediambient.gencat.cat/